diumenge, 19 d’octubre de 2008

De la Crida a la Solidaritat, a Cridar: PROU D'AQUESTA PRESA DE PEL


Aquest Cap de setmana s'ha celebrat un sopar al pati Menning de Barcelona en commemoració a la Fundació de la Crida, aquest sopar va aplegar dirigents que estan a diferents formacions polítiques o a la societat civil , Hi havia gent de Esquerda, de Conveniència i gent que no milita a cap partit tots ells van deixar el vestit de polítics per anar a recordar les batalles passades, vint anys després.


La crida va tenir molta activitat durant la dècada dels 80 fins que a principis del 90 es va desfer .[la crida]

La Crida nasqué en un acte celebrat a la universitat de Can Fanga el 18 de març del 1981, patrocinat per En Felip Solé i Aureli Argemí. La campanya de naixement de la Crida tingué la seva culminació en un acte massiu al Camp del Barça, on s'aplegaren 100.000 persones el de 1981.

Durant els anys de major activitat , la Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalització de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el català.

Durant els anys 1985-1990 l'organització passà per la fase més espectacular d'accions directes. L'abril de 1985 una trentena d'activistes ocuparen l'Estació de Sants per tal de normalitzar-la, i el juliol de 1986 es constituí al País Valencià per tal d'ajudar a la reconstrucció després de les inundacions, un fet que va tenir molt de ressò va ésser la pintada de rosa de el portaavions americà a els drassanes de Can Fanga, aquesta foto va recorre tot el mon.

L'abril del 1987 dos militants van romandre penjats més de sis hores a la façana de el Corte Ingles desplegant una pancarta a favor del català. El 23 d'abril de 1988 convocà una manifestació en reconeixement de l'oficialitat del català al Parlament Europeu.L'elecció d'Àngel Colom com a diputat al Parlament de Catalunya i la seva campanya de fer d'ERC el pal de paller de l'independentisme va restar protagonisme a la Crida. L'abril de 1990 van robar el drap vermell i groc amb l'aguila imperial del Parlament de Catalunya com a protesta per la visita del príncep hereu de Felip V, però això no evita la decadència de l'organització. el 29 de juny de 1993 la Crida es va dissoldre oficialment en un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Bé fins ara aquesta es la Crida històrica, potser ja va ser hora de que desenterrem la bestia i implorar el retorn de una altre Crida,es l'hora de cridar per dir prou, que n'estem farts de ésser els que sempre rebem, que volem lo que ens correspon , que ni som millors ni pitjors però està molt clar que som diferents, de entrada perquè som Catalans, i ja va sent hora de que deixem el seny a Casa (covardia amagada) i tirem de rauxa, perquè sinó aquest encantador de serps anomenat "Zapastre" ens tornarà a prendre el pel, i un ja està fart de anar tant al barber.

Analitzant la gent que formava part de la Crida i on han acabat jo em demano que els hi passat aquesta gent, que van passar d'ésser uns cridaners revolucionaris a uns caganers plenaris. La política els va reconvertir de llops a xais camí de l'escorxador. I lo que manca el nostre PAÍS es llops que vulguin i estimin aquesta terra, perquè d'esgarrats en tenim masses i aquests son una lacra per la nostra NACIÓ.