Trifulkes de la Katalanatribu

Som un ahir de la història,
un avui que ve i se'n va.
Som presència, som memòria,
som el poble català.
De trifulgues, no ens en manquen
i sovint fem d'escarràs;
les derrotes no ens espanten,
som un cas com un cabàs!

Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!

Som un poble que fa gresca
amb capgrossos i gegants.
A ple sol o en nits de fresca
ballem i ens donem les mans.
Som gent de trabuc i traca,
correfoc i polvorí,
ens captiva el pa amb tomaca
i els calçots ens fan delir.

Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!

Som Rafel de Casanova,
Xirinacs i Verdaguer.
Som un poble que es renova,
que serà el que vulgui ser.
Som una llengua que es parla
mar endins, serres enllà,
que ens apassiona parlar-la
i més, sentir-la enraonar.

Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!

Som una terra, un paisatge,
un saber fer, un tarannà,
som el fruit del mestissatge
que ve de segles enllà.
Som una nació d'Europa
molt antiga, ves per on!,
però no ens cuinem la sopa
i així no es pot anar pel món.

Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!