D’ençà que vivia el rei a Castella
teníem virrei aquí al Principat,
que amb seny resolia qualsevol querella
per tenir el monarca cofoi i estufat.
Amb la casa d’Àustria, mestressa d’Europa,
fèiem vida pròpia i anàvem tirant;
cap altra nació dúiem a la gropa,
lleis noves dictàvem mirant endavant.
La crema de bruixes, Felip de Queralt
o Rocaguinarda i tants bandolers,
eren un problema, un problema més.
La gent de la costa temia l’assalt
de cruels pirates que feien maldats,
però superàvem les dificultats.
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Fins que un comte-duc, superb i ambiciós,
el duc d’Olivares, per treure’ns diners
provoca un conflicte, el dels Segadors,
i el poble es revolta perquè no pot més.
El dia de Corpus tot són cops de falç.
S’alça Barcelona. Pau Claris rebel
recorre als francesos i, els molt animals,
ens tracten amb sorna i ens prenen el pèl.
Per parar la guerra s’acorda la pau,
se signa un tractat, el dels Pirineus,
que per Catalunya no té cap ni peus
i amb el temps demostra que ha estat un gran frau.
Ni Espanya ni França, avui com abans
d’una i altra banda, siguem catalans!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
però jo us deixarè amb un altre cançó d'en Carles Belda.
D
2 comentaris:
El teu bloc te problemes amb el tema de l'idioma, tot i entrant amb el navegador en català, em diu que està en castellà.
gràcies Jordi ara ho comprovaré, deu ésser coses de la capital del regne que no identifica aquest idioma
Publica un comentari a l'entrada