Aquest Matí tocava caminar i que mes bonic que fer la ruta que feien no fa massa els antics contrabandistes, la ruta en questió començava a Oceja i Anava fins a Castellar de N'hug. Jo només he fet la part catalana es adir des de la creu de Maians (terme municipal d¡Alp) fins a Castellar ha estat una excursió divertida i fins i tot ha estat expectacular arribar fins la cova de la tuca, cova que van fer servir de refugi de bestiar i a darrera del tot segur que amagaven els contrabando.
Després de seguir la carena que separa la Cerdanya del Ripolles , passar es buquers de la Guerra Civil he arribat a la Collada de Toses per darrera el refugi he segui fins arribar a la Carretera de Toses, he atrevessat la mateixa i he agafar el camí de terra direcció Pla d'Anella i cop he arribat al corral he baixat fins l'abreujador per el bestiar i he remuntat fins el Coll de la Creueta alli he saltat aball i direccio Castellar , passant per la font del Boix, per el forat de la paella, fins arribar al desviament de la Cova de la Tuca allí he fet una aturadeta fins arribar a veure la cova, tot just acabar he arribat fins el poble de Castellar havien passat 4 hores des de el començament de la caminata, abans d'arribar al poble la pluja m'ha volgut fer companyia ha estat un bon tancament de jornada.Pensament del Dia, com encara no hi ha res decidit al meu poble avui també toca reflexionar, i m'he demanar una cosa que darrerament estic sentint molt i en te amb la mosca al nas, estic escoltant que al meu municipi hauria de manar la llista més votada, i clar jo tinc una petita pregunta aquesta gent que ara esta predicant això son uns personatges que fa quatre no van tenir cap mirament per ajuntar-se tres llistes que s'aguantaven en pinces per acabar amb la llista mes votada, i aquesta gent ara vol això , te nassos tot plegat segueixo opinant que la memòria es molt selectiva, i segons en qui encara mes.
Jo per acabar només diré que el poble que oblida la seva història esta condemnada a repetir-la, i deixo que això no passi al meu, i la gent tingui consciència, per acabar us deixo amb un vers d'en Miquel Marti i Pol parlant del poble.
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secretsi els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada