Felicitació de cap d'any de Joan Carretero, president de Reagrupament from Reagrupament on Vimeo.
dijous, 31 de desembre del 2009
Si aquests son els grans acords de l'any 2009, ara si que hem tocat fons.
La veritat que la feia de polític es un càstig perquè haver de sortir al escenari a dir que els dons grans acords aconseguit per el govern durant l'any 2.009 son el famós finançament i el traspas de rodalies sense aportacions, això es de jutjat de guàrdia.
Un ha de tenir molta barra per dir aquesta bajanada i quedar-se tant ampla, un finançament que ha estat l'estafa de l'estampa i un traspàs de rodalies que ha estat fet de nit i amb la llum apagada, perquè resulta que envers de un gran traspàs es un robatori a ma alçada.[noticia].
Un bons acords haguessin estat en el cas del finançament un equiparable al del País Basc, amb el concert econòmic. I en el traspàs de rodalies un amb tota la inversió pendent de realitzar per actualitzar tota la flota de trens, però clar això no toca traspassem rodalies sense cap mena de inversió i els senyors aquests que diuen estimar la seva nació ens volen vendre que això ha estat un gran negoci. Negoci el que han fet els de la capital del regne dels Hereus de Felip V que s'han tret del mig tota la ferralla i no la inversió que haurien d'haver fet per actualitzar la mateixa la destinaran a altres lloc.
Bé i com sempre aquí , el poble català calladet no sigui el cas que s'ofenguin. Si-us-plau que ja en hi ha plou de tant peix al cova , que aquest s'ha florit de tant esperar la llibertat, si vols ésser lliure lluita per ella perquè sinó no la aconseguirem mai.
Un ha de tenir molta barra per dir aquesta bajanada i quedar-se tant ampla, un finançament que ha estat l'estafa de l'estampa i un traspàs de rodalies que ha estat fet de nit i amb la llum apagada, perquè resulta que envers de un gran traspàs es un robatori a ma alçada.[noticia].
Un bons acords haguessin estat en el cas del finançament un equiparable al del País Basc, amb el concert econòmic. I en el traspàs de rodalies un amb tota la inversió pendent de realitzar per actualitzar tota la flota de trens, però clar això no toca traspassem rodalies sense cap mena de inversió i els senyors aquests que diuen estimar la seva nació ens volen vendre que això ha estat un gran negoci. Negoci el que han fet els de la capital del regne dels Hereus de Felip V que s'han tret del mig tota la ferralla i no la inversió que haurien d'haver fet per actualitzar la mateixa la destinaran a altres lloc.
Bé i com sempre aquí , el poble català calladet no sigui el cas que s'ofenguin. Si-us-plau que ja en hi ha plou de tant peix al cova , que aquest s'ha florit de tant esperar la llibertat, si vols ésser lliure lluita per ella perquè sinó no la aconseguirem mai.
2
Desig per l'any nou.
Any nou vida nova, aquesta es la dita però la veritat que tot continua igual , jo avui us voldria desitjar un molt bon any i que totes les coses que no s'han aconseguit durant el 2009 ho podem fer aquest. El dia u de gener molta gent fa propòsits per l'any nou, moltes vegades es queden en propòsits però segur que trobarem algú que hagi aconseguit la cita marcada.
Jo per l'any proper només en tinc un de propòsit i es que la meva nació aconsegueixi la llibertat. Que per una vegada el poble Català digui prou, envii als polítics a pastar fang i digui la seva, que ja en tenim prou de tanta promesa trencada i tanta mentida envoltada en paper de regal.
Dons bé després d'això només em resta felicitar a tots els meus lectors, a part de donar les gràcies per l'esforç que fan al intentar llegir els meus escrits, amb les dificultats dels mateixos, escrits sense estructures i amb moltes faltes ortogràfiques , però que de cara al any nou intentarà millorar. O potser no, ves tu a saber. Però de totes maneres moltes gràcies a tots. I sobre tot als que amb l'anonimat em critiquem aquests doble vegades moltes gràcies, perquè sabent les debilitats d'un et pots fer mes fort.
I de pas demà que es ú de gener nomes em resta felicitar a tots els Manels. (sobre tot al passerell aquell de Savall) i la resta es clar.
Jo per l'any proper només en tinc un de propòsit i es que la meva nació aconsegueixi la llibertat. Que per una vegada el poble Català digui prou, envii als polítics a pastar fang i digui la seva, que ja en tenim prou de tanta promesa trencada i tanta mentida envoltada en paper de regal.
Dons bé després d'això només em resta felicitar a tots els meus lectors, a part de donar les gràcies per l'esforç que fan al intentar llegir els meus escrits, amb les dificultats dels mateixos, escrits sense estructures i amb moltes faltes ortogràfiques , però que de cara al any nou intentarà millorar. O potser no, ves tu a saber. Però de totes maneres moltes gràcies a tots. I sobre tot als que amb l'anonimat em critiquem aquests doble vegades moltes gràcies, perquè sabent les debilitats d'un et pots fer mes fort.
I de pas demà que es ú de gener nomes em resta felicitar a tots els Manels. (sobre tot al passerell aquell de Savall) i la resta es clar.
dimecres, 30 de desembre del 2009
El negocis de la Generalitat, mes curts que la mànigues d'un biquini
La veritat que si hagués de negociar el meu sou, el que tinc clar que no el deixaria pas en mans d'aquests senyors. Compren com a Novetat articles de tercera ma i encara ens volen vendre que hem fet el negoci del segle.
Ara treuen pit amb el traspàs de Rodalies, però clar un traspàs sense les aportacions necessàries per les seva modernització, que ens han traspassat els trens aquell tercermundista, Es a dir ens traspassant una ferralla perquè la modernitzem i els polítics que diuen representar al poble català estant contents. La veritat que això de cornuts i pagar el beure ens ve que ni pintat. [noticia].
Ara treuen pit amb el traspàs de Rodalies, però clar un traspàs sense les aportacions necessàries per les seva modernització, que ens han traspassat els trens aquell tercermundista, Es a dir ens traspassant una ferralla perquè la modernitzem i els polítics que diuen representar al poble català estant contents. La veritat que això de cornuts i pagar el beure ens ve que ni pintat. [noticia].
dimarts, 29 de desembre del 2009
Quan l'esglèsia ha perdut els papers
La mes antiga multinacional està en crisi, darrerament no sap com sangrar al seus contribuents i ara la darrera bajanada que han tret es la de intentar per mitjans de la por que la gent no pugui decidir en casos d'avortament, la veritat es que el tema es massa delicat perquè quatre il·luminats vagin fent por a la gent amb el càstig etern.Trifulkes de la Katalanatribu
Som un ahir de la història,
un avui que ve i se'n va.
Som presència, som memòria,
som el poble català.
De trifulgues, no ens en manquen
i sovint fem d'escarràs;
les derrotes no ens espanten,
som un cas com un cabàs!
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Som un poble que fa gresca
amb capgrossos i gegants.
A ple sol o en nits de fresca
ballem i ens donem les mans.
Som gent de trabuc i traca,
correfoc i polvorí,
ens captiva el pa amb tomaca
i els calçots ens fan delir.
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Som Rafel de Casanova,
Xirinacs i Verdaguer.
Som un poble que es renova,
que serà el que vulgui ser.
Som una llengua que es parla
mar endins, serres enllà,
que ens apassiona parlar-la
i més, sentir-la enraonar.
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Som una terra, un paisatge,
un saber fer, un tarannà,
som el fruit del mestissatge
que ve de segles enllà.
Som una nació d'Europa
molt antiga, ves per on!,
però no ens cuinem la sopa
i així no es pot anar pel món.
Som la Katalanatribu
amb l'albada al cap dels dits,
som la Katalanatribu,
Via fora els adormits!
Fets i no paraules
La veritat es que l' eslògan polític dels seguidors filials a la matriu de la capital de regne dels hereus de Felip V, diu molt dels seus representats, però quan un veu que un diputat que s'auto-determina defensor de totes les causes perdudes, defensor de la llèngua castellana per això maltracta la nostra, defensor de la colonització de la nostra nació i veus que en el seu blog la seva felicitació de nadal es aquesta, jo sempre penso amb la iaia sofia que deia que sempre seràs emmascarat per la paella mes bruta, i aquest cop el senyor Ferran ho ha aconseguit.[blog d'aquest prohom].
l'escrit d'aquest ideòleg del franquisme mes ranci diu que el proposit de les paraules es trametre les idees, amb això te tota la rao però ell fa servir la màxima dient que vol coneixer un home que hagi oblidat les paraules , per així trobar un que només tingui les seves idees, això es un feixisme amagat, perquè les idees son totes diferents i totes bones en un principi, desprès es quan venen les condicions. Dons be el xinès Txuang Tzu.amb aquestes frases volia dir molt mes que el que pot interpretar aquest hereu del Franquisme.
Per una Catalunya Lliure també necessitem personatge com aquest, perquè amb les seves mediocritats es fa molt mes fort. Moltes gràcies senyor Ferran, vostè no acabi i no pari, perquè cada cop que obre la boca neix un nacionalista Català.
l'escrit d'aquest ideòleg del franquisme mes ranci diu que el proposit de les paraules es trametre les idees, amb això te tota la rao però ell fa servir la màxima dient que vol coneixer un home que hagi oblidat les paraules , per així trobar un que només tingui les seves idees, això es un feixisme amagat, perquè les idees son totes diferents i totes bones en un principi, desprès es quan venen les condicions. Dons be el xinès Txuang Tzu.amb aquestes frases volia dir molt mes que el que pot interpretar aquest hereu del Franquisme.
Per una Catalunya Lliure també necessitem personatge com aquest, perquè amb les seves mediocritats es fa molt mes fort. Moltes gràcies senyor Ferran, vostè no acabi i no pari, perquè cada cop que obre la boca neix un nacionalista Català.
dilluns, 28 de desembre del 2009
Bon any des del Portal de Betlen
Jo des del Portal de la Betlem només uns puc desitjar una bona fi de i millor entrada a l'any nou.
Amb els calers que s'ha gastat per arreglar la façana segur que haguéssim acabat amb la fam del mon mundial, però clar això ja seria massa.
Ara nomès em mancava veure a la seva companya de feina la Karmele Merchante destrossant una cançó que parla de tsunami, la veritat es que si aquesta senyora ha de representar als veïns al concurs d'Eurovisió quedaran retratats tots plegats.
Amb els calers que s'ha gastat per arreglar la façana segur que haguéssim acabat amb la fam del mon mundial, però clar això ja seria massa.
Ara nomès em mancava veure a la seva companya de feina la Karmele Merchante destrossant una cançó que parla de tsunami, la veritat es que si aquesta senyora ha de representar als veïns al concurs d'Eurovisió quedaran retratats tots plegats.
diumenge, 27 de desembre del 2009
Diguem No, d'en titot (Francesc Ribera i Tomeu)
Amb Enric Prat de la Riba,
nostre «seny ordenador»,
emprenem la temptativa
de refer la nació,
Pompeu Fabra dignifica
la gramàtica com cal
i escrivim de mica en mica,
en la llengua habitual.
Catalunya es recupera,
va guanyant envergadura,
ni que en Primo de Rivera
ens imposi dictadura.
Després cau la Monarquia,
que mai no ens ha protegit,
i un futur nou s’anuncia
tant aquí com a Madrid.
«Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!»
Macià surt al balcó
i en un discurs abrandat
proclama amb força i braó
que els catalans som Estat.
La República fa un gest
i l’Estatut ens aprova.
Ens el tornen més modest,
i just superem la prova.
Vivim un primer episodi
de progrés i llibertat.
Mes ai! La revenja i l’odi
faran foc de tot plegat.
Amb un cop d’estat comença
un conflicte armat, cruel.
La República es defensa
però cau de soca-rel.
«Ara és l'hora Segadors,
ara és l'hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!»
Una riuada de gent
pren el camí de l’exili
i fins al Nou Continent
hi ha qui cerca domicili.
Descalç, al peu d’una rampa,
executen en Companys.
El feixisme arreu acampa
i governa quaranta anys.
Quaranta anys de plutocràcia,
centralisme i repressió,
que combatem amb audàcia
i cantant el «Diguem no!»
Just ens salvem del naufragi
quan en Franco mor al llit,
després que, sense sufragi,
ell nomeni el Rei a dit.
«Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya;
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!»
El president Tarradellas
aquí torna convençut
i diu tot fent tombarelles:
«Jo també vull l’Estatut!»
L’Estatut d’Autonomia
que Madrid retallarà.
L’Estatut que avui en dia
ja no ens fa ni fu ni fa.
Ja no ens alimenten molles;
que ara volem tot el pa
i busquem les pessigolles
a qui no ens el vol tornar.
I hem après que l’autoestima
no necessita permís
de ningú, i això ens anima
a voler un poble feliç.
«Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Ara és l'hora Segadors,
ara és l'hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!»
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya;
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!
però us deixo en el començament del nostre calvari, quan van deixar de ser un gran poble i van tenir que donar una part de la nostra pàtria als gavatxos, aquí va començar el calvari de Catalunya, primer dividida i desprès invadida. tot plegat un ninot en mans dels dictadors.
nostre «seny ordenador»,
emprenem la temptativa
de refer la nació,
Pompeu Fabra dignifica
la gramàtica com cal
i escrivim de mica en mica,
en la llengua habitual.
Catalunya es recupera,
va guanyant envergadura,
ni que en Primo de Rivera
ens imposi dictadura.
Després cau la Monarquia,
que mai no ens ha protegit,
i un futur nou s’anuncia
tant aquí com a Madrid.
«Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!»
Macià surt al balcó
i en un discurs abrandat
proclama amb força i braó
que els catalans som Estat.
La República fa un gest
i l’Estatut ens aprova.
Ens el tornen més modest,
i just superem la prova.
Vivim un primer episodi
de progrés i llibertat.
Mes ai! La revenja i l’odi
faran foc de tot plegat.
Amb un cop d’estat comença
un conflicte armat, cruel.
La República es defensa
però cau de soca-rel.
«Ara és l'hora Segadors,
ara és l'hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!»
Una riuada de gent
pren el camí de l’exili
i fins al Nou Continent
hi ha qui cerca domicili.
Descalç, al peu d’una rampa,
executen en Companys.
El feixisme arreu acampa
i governa quaranta anys.
Quaranta anys de plutocràcia,
centralisme i repressió,
que combatem amb audàcia
i cantant el «Diguem no!»
Just ens salvem del naufragi
quan en Franco mor al llit,
després que, sense sufragi,
ell nomeni el Rei a dit.
«Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya;
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!»
El president Tarradellas
aquí torna convençut
i diu tot fent tombarelles:
«Jo també vull l’Estatut!»
L’Estatut d’Autonomia
que Madrid retallarà.
L’Estatut que avui en dia
ja no ens fa ni fu ni fa.
Ja no ens alimenten molles;
que ara volem tot el pa
i busquem les pessigolles
a qui no ens el vol tornar.
I hem après que l’autoestima
no necessita permís
de ningú, i això ens anima
a voler un poble feliç.
«Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Ara és l'hora Segadors,
ara és l'hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!»
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya;
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!
però us deixo en el començament del nostre calvari, quan van deixar de ser un gran poble i van tenir que donar una part de la nostra pàtria als gavatxos, aquí va començar el calvari de Catalunya, primer dividida i desprès invadida. tot plegat un ninot en mans dels dictadors.
Mediterrani d'en Llach, una canço perduda en el temps
La veritat es que ens podem prendre les coses de moltes maneres, però et diuen quina es la cançó que t'ha marcat la teva vida i dius que es el Mediterraneo de Lluis LLach, la veritat es que una imatges a vegades es molt mes important que mil paraules i aquest cop ha estat així, fins i tot li podríem permetre el luxe de dir el mediterraneo de los Rebeldes , però la veritat no se si a en Joan Manuel Serrat li farà molta gracia tot plegat, una de les seves millor cançons atribuïda al seu enemic de tota la vida. [noticia].
d'entrada els senyors de esradio els hi ha anat com anell al dit, ells que l'han batejat com el batxiller montilla aquesta patinada els hi dona ales per atacar al president que la majoria del poble Català desitja.
d'entrada els senyors de esradio els hi ha anat com anell al dit, ells que l'han batejat com el batxiller montilla aquesta patinada els hi dona ales per atacar al president que la majoria del poble Català desitja.
La Caçó dels Segadors o mes de 300 anys patint el dia de la marmota
D’ençà que vivia el rei a Castella
teníem virrei aquí al Principat,
que amb seny resolia qualsevol querella
per tenir el monarca cofoi i estufat.
Amb la casa d’Àustria, mestressa d’Europa,
fèiem vida pròpia i anàvem tirant;
cap altra nació dúiem a la gropa,
lleis noves dictàvem mirant endavant.
La crema de bruixes, Felip de Queralt
o Rocaguinarda i tants bandolers,
eren un problema, un problema més.
La gent de la costa temia l’assalt
de cruels pirates que feien maldats,
però superàvem les dificultats.
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Fins que un comte-duc, superb i ambiciós,
el duc d’Olivares, per treure’ns diners
provoca un conflicte, el dels Segadors,
i el poble es revolta perquè no pot més.
El dia de Corpus tot són cops de falç.
S’alça Barcelona. Pau Claris rebel
recorre als francesos i, els molt animals,
ens tracten amb sorna i ens prenen el pèl.
Per parar la guerra s’acorda la pau,
se signa un tractat, el dels Pirineus,
que per Catalunya no té cap ni peus
i amb el temps demostra que ha estat un gran frau.
Ni Espanya ni França, avui com abans
d’una i altra banda, siguem catalans!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
però jo us deixarè amb un altre cançó d'en Carles Belda.
D
teníem virrei aquí al Principat,
que amb seny resolia qualsevol querella
per tenir el monarca cofoi i estufat.
Amb la casa d’Àustria, mestressa d’Europa,
fèiem vida pròpia i anàvem tirant;
cap altra nació dúiem a la gropa,
lleis noves dictàvem mirant endavant.
La crema de bruixes, Felip de Queralt
o Rocaguinarda i tants bandolers,
eren un problema, un problema més.
La gent de la costa temia l’assalt
de cruels pirates que feien maldats,
però superàvem les dificultats.
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
Fins que un comte-duc, superb i ambiciós,
el duc d’Olivares, per treure’ns diners
provoca un conflicte, el dels Segadors,
i el poble es revolta perquè no pot més.
El dia de Corpus tot són cops de falç.
S’alça Barcelona. Pau Claris rebel
recorre als francesos i, els molt animals,
ens tracten amb sorna i ens prenen el pèl.
Per parar la guerra s’acorda la pau,
se signa un tractat, el dels Pirineus,
que per Catalunya no té cap ni peus
i amb el temps demostra que ha estat un gran frau.
Ni Espanya ni França, avui com abans
d’una i altra banda, siguem catalans!
Visca la terra, catalans,
morin els mals governants!
però jo us deixarè amb un altre cançó d'en Carles Belda.
D
dissabte, 26 de desembre del 2009
desitjos per el 2.010
La veritat es que fa molt de temps que tinc els mateixos desitjos, però ara veig que estic mes aprop de la frontera i que aquest son realitzables, que deixaran d'ésser una utopia per acabar sent una realitat.
1.-Desitjo la llibertat del meu poble, que sigui ell el que decideixi el seu futur, que pugui opinar sobre quina ha de ser la seva funció i que decideixi ell el seu futur , prou de imposicions i de provocacions que cada poble pugui triar el que vol ésser.
2.-Desitjo una neteja política, s'ha de sanejar tota aquella panda de xucladors i sangoneres que amb les paraules i molta cara han anat xuclant i visquen a costa del poble, s'ha de dir prou de aquesta enfermetat i començar de zero, menys polítics i mes fills del poble.
3.-Desitjo que una vegada mes el tribunal anticonstitucionals dels hereus de Felip V , ens volen imposar les seves lleis i ens diguin que no son ni una nació de preàmbul, perquè així el poble podrà veure quin son els nostres companys imposats de camí.
4.- Desitjo que tot els hereus Franquismes del país veí continuïn amb els seus atacs, perquè cada cop que Jimenez Losantos, Cesar Vidal i quadrilles que obren la boca neix un nacionalista català més. Aquesta púrria sinó existeixin els hauríem de inventar.
5.- També he de felicitar a tots els meus lectors quatre gats amb molta moral i que tant he castigat amb la meves faltes ortogràfiques i l'estructura dels meus escrits, que siguin més crítics amb mi, així m'obliguen a rectificar i a millorar .
6.-I per acabar a tota la gent que em llegeix molt bones festes, millor 2010 i si es possible als lectors de sota l'Ebre l'any que ve serem veïns, però no per això serem diferents.
1.-Desitjo la llibertat del meu poble, que sigui ell el que decideixi el seu futur, que pugui opinar sobre quina ha de ser la seva funció i que decideixi ell el seu futur , prou de imposicions i de provocacions que cada poble pugui triar el que vol ésser.
2.-Desitjo una neteja política, s'ha de sanejar tota aquella panda de xucladors i sangoneres que amb les paraules i molta cara han anat xuclant i visquen a costa del poble, s'ha de dir prou de aquesta enfermetat i començar de zero, menys polítics i mes fills del poble.
3.-Desitjo que una vegada mes el tribunal anticonstitucionals dels hereus de Felip V , ens volen imposar les seves lleis i ens diguin que no son ni una nació de preàmbul, perquè així el poble podrà veure quin son els nostres companys imposats de camí.
4.- Desitjo que tot els hereus Franquismes del país veí continuïn amb els seus atacs, perquè cada cop que Jimenez Losantos, Cesar Vidal i quadrilles que obren la boca neix un nacionalista català més. Aquesta púrria sinó existeixin els hauríem de inventar.
5.- També he de felicitar a tots els meus lectors quatre gats amb molta moral i que tant he castigat amb la meves faltes ortogràfiques i l'estructura dels meus escrits, que siguin més crítics amb mi, així m'obliguen a rectificar i a millorar .
6.-I per acabar a tota la gent que em llegeix molt bones festes, millor 2010 i si es possible als lectors de sota l'Ebre l'any que ve serem veïns, però no per això serem diferents.
divendres, 25 de desembre del 2009
dijous, 24 de desembre del 2009
En Carretero és humà, també la caga
Aquest cop en Joan Carretero l'ha cagat, perquè clar es pot defensar de moltes maneres les gestions fetes, però arribar a considerar de imbecil a la gent que discrepa es massa fort, i quan es tracta del tema dels pàrquings encara més,
Dons bé en uns declaracions a ràdio Pirineus i defensant la seva gestió municipal, va defendre que a Puigcerdà li sobren zones d'aparcament, segur que es deu referir al pàrquing aquell que hi ha davant del cinema Avinguda, i que allò no es un pàrquing sinó un robatori a la cara.[noticia].
Jo només li vull recordar al Senyor Carretero que defendre una gestió basant-se en l'insult i l'aixecada de veu vol dir que pots arguments es tenen per defendre la seva posició. I potser aquest es el cas en que ens trobem avui.
Dons bé en uns declaracions a ràdio Pirineus i defensant la seva gestió municipal, va defendre que a Puigcerdà li sobren zones d'aparcament, segur que es deu referir al pàrquing aquell que hi ha davant del cinema Avinguda, i que allò no es un pàrquing sinó un robatori a la cara.[noticia].
Jo només li vull recordar al Senyor Carretero que defendre una gestió basant-se en l'insult i l'aixecada de veu vol dir que pots arguments es tenen per defendre la seva posició. I potser aquest es el cas en que ens trobem avui.
dimecres, 23 de desembre del 2009
dimarts, 22 de desembre del 2009
Catalunya- Sahara dos casos tant diferents i tan iguals
La veritat es que tant Catalunya com el Sahara volen el mateix, la llibertat del seu Poble, però la diferència la trobem en la gent, mentre uns patriotes saharians son capaços de fer vagues de fam i sortir per tot arreu amb la intervenció dels americans , francesos i de tot arreu amb tota la premsa pendent de tot detall, els Catalans a la nostra desprès de un gran èxit de participació en un referèndum per l'autodeterminacio, nosaltres només ens tirem els plats al cap i ens diguem de tot, per a nosaltres es molt mes important posar-nos la medalla que lluitar per la llibertat del nostre poble, hem d'aprendre molt dels habitants saharians .
Aminatu Haidar ens ha donat una lliço de patriotisme, a veure si el poble català arrend alguna cosa de tot plegat. Aquesta senyora amb la seva tenacitat ens ha demostrat que si una persona vol lluitar per la llibertat del seu poble pot aconseguir molt, moltes gràcies senyora Haidar, vostè si que estima la seva nació.
Aminatu Haidar ens ha donat una lliço de patriotisme, a veure si el poble català arrend alguna cosa de tot plegat. Aquesta senyora amb la seva tenacitat ens ha demostrat que si una persona vol lluitar per la llibertat del seu poble pot aconseguir molt, moltes gràcies senyora Haidar, vostè si que estima la seva nació.
diumenge, 20 de desembre del 2009
La Justícia es Cega però en Territori dels hereus de Felip V no és ni justa
Això que la justícia es cega i jutja a tothom per igual es un utopia, sinó això li podem demanar als
treballadors del Diari Egunkaria, tancat des de 2003 per una acusació de finançament a banda terrorista i quan arribi al suprem la Justícia es tira enrere i diu que l'acusació no consta que el diari hagués servit per finançar a Eta. Quins Cullons tot plegat i ara que l'estat veí, pagarà a tothom el seu sou per un tancament il·legal, rellançarà un altre cop al diari fins que arribi a les quotes de mercat que tenia abans de una acusació sense fonament. Perquè a l'hora de tancar van anar molt ràpids, i ara que farem. Demanarem perdó i ens quedarem tant tranquils, hem destruït uns llocs de treball, hem destruït un mitjà de comunicació i tot amb el ganivet de la democràcia que dona molts drets i s'ha deixat de donar les obligacions pertinents.
Això si la guàrdia Civil va actuar com ho feia abans, amb la mateixa rotunditat però ara qui son els culpables de tot plegat el ansar rajolí i companyia que eren els que manaven abans o tot l'estat espanyol per no veure que la democràcia i les lleis diuen que tothom es innocent fins que no es demostri el contrari i aqui es va actuar acusant sense disposar de cap prova.[noticia]
treballadors del Diari Egunkaria, tancat des de 2003 per una acusació de finançament a banda terrorista i quan arribi al suprem la Justícia es tira enrere i diu que l'acusació no consta que el diari hagués servit per finançar a Eta. Quins Cullons tot plegat i ara que l'estat veí, pagarà a tothom el seu sou per un tancament il·legal, rellançarà un altre cop al diari fins que arribi a les quotes de mercat que tenia abans de una acusació sense fonament. Perquè a l'hora de tancar van anar molt ràpids, i ara que farem. Demanarem perdó i ens quedarem tant tranquils, hem destruït uns llocs de treball, hem destruït un mitjà de comunicació i tot amb el ganivet de la democràcia que dona molts drets i s'ha deixat de donar les obligacions pertinents.
Això si la guàrdia Civil va actuar com ho feia abans, amb la mateixa rotunditat però ara qui son els culpables de tot plegat el ansar rajolí i companyia que eren els que manaven abans o tot l'estat espanyol per no veure que la democràcia i les lleis diuen que tothom es innocent fins que no es demostri el contrari i aqui es va actuar acusant sense disposar de cap prova.[noticia]
divendres, 18 de desembre del 2009
dijous, 17 de desembre del 2009
Braus, no gràcies
La veritat que no em fot cap mena de gràcia la matança dels braus en una plaça, trobo que maltractar els animals es una mica inhumà, i crec que s'ha de prohibir aquesta barbaritat, d'entrada s'ha de prohibir a la nostra nació, a la del regne dels hereus de Felip V que la vagin dient la festa nacional però jo no em sento identificat amb aquesta mortaldat
La premsa del resta d'Europa s'ha acreditat per seguir el debat de la ILP presentada al parlament per prohibir a Catalunya les Curses de Braus. ara mateix hi ha mes de 130 acreditacions per seguir l'endevinament.Bé sobre aquesta iniciativa hi ha diverses esmenes presentades per el Psc el PP i Ciutadanos, però demà sortirem de dubtes. [noticia]
dimarts, 15 de desembre del 2009
Bon Nadal a tothom, i que el proper anys es porti la independència desitjada
Què li darem, en el Noi de la Mare?
Què li darem que li'n sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Què li darem, al Fillet de Maria?
Què li darem a l'hermós Infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.
Tam patantam que les figues són verdes,
tam patantam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua.
maduraran en el dia del Ram!
Catalunya té un problema, els Catalans
Catalunya es un país fet a mida del seus conciutadans, té un problema de base, que es el seu poble, la mare natura amb nosaltres ens ha fet diferents, i la diferència amb els veïns es que un cop guanyem una cosa el primer que fem es posar-nos la medalla de l' èxit sense esperar noves situacions i sense mirar res mes. Es molt mes important en aquest país porta la medalleta de que ho he aconseguit jo, que el país així. Dons be senyors amb aquesta mentalitat no arribarem enlloc, sempre serem la barriada de Madrid i la colònia del regne dels hereus de Felip V.[noticia]
I per que dir això, perquè vist el que s'ha vist desprès del 13 de desembre on el senyor López Tena sortint a les noticies i dient que ell si que ho han fet be a Osona i els demés han fracassat veure com entre germans els tiren la merda damunt fot fàstic, perquè això no es lluitar per la llibertat del nostre país, això no deixa de ser una lluita per uns interessos partidistes.[noticia].
La veritat que tothom ha treballat perquè aquesta consulta anés endavant uns per motius partidistes els altres perquè la seva nació un dia no massa allunyat pugui decidir, però fins aquí tot be no cal ara tirar-se els draps bruts entre ells, el que s'ha de fer es seguir lluitant i aconseguir que les properes eleccions la convocatòria sigui majoritària,
Com deia el senyor Cardona fa mes de cent anys, la llibertat del poble l'ha d' aconseguir el mateix no espereu que cap polític mogui un dit per la vostra llibertat. I jo estic totalment d'acord amb el senyor Cardona, això es un petit entrebanc que els ha de fer obrir els ulls i lluitar amb més força per la nostra llibertat.
I mentre tant els cavernícoles van tirant amb bala, potser la mala sort es que en Jiménez Losantos el tenim de baixa laboral i això fa que no ens ataquin amb tanta mala baba però tornarà i gràcies a personatges com aquest, o com el senyor Boadella, renegant del seu passat, aquest senyor pot ser un gran dramaturg però com a persona deixa molt a dir [noticia].
Aquest senyor que es defineix com a Català per accident sexual, i que som malhumorats degradables i antipàtics, jo només li diria una cosa Català es la persona que viu i se sent Català hagi nascut on hagi nascut, i si ell no se sent català cap problema molt millor per la nostra terra que tenim un traïdor menys.
I per que dir això, perquè vist el que s'ha vist desprès del 13 de desembre on el senyor López Tena sortint a les noticies i dient que ell si que ho han fet be a Osona i els demés han fracassat veure com entre germans els tiren la merda damunt fot fàstic, perquè això no es lluitar per la llibertat del nostre país, això no deixa de ser una lluita per uns interessos partidistes.[noticia].
La veritat que tothom ha treballat perquè aquesta consulta anés endavant uns per motius partidistes els altres perquè la seva nació un dia no massa allunyat pugui decidir, però fins aquí tot be no cal ara tirar-se els draps bruts entre ells, el que s'ha de fer es seguir lluitant i aconseguir que les properes eleccions la convocatòria sigui majoritària,
Com deia el senyor Cardona fa mes de cent anys, la llibertat del poble l'ha d' aconseguir el mateix no espereu que cap polític mogui un dit per la vostra llibertat. I jo estic totalment d'acord amb el senyor Cardona, això es un petit entrebanc que els ha de fer obrir els ulls i lluitar amb més força per la nostra llibertat.
I mentre tant els cavernícoles van tirant amb bala, potser la mala sort es que en Jiménez Losantos el tenim de baixa laboral i això fa que no ens ataquin amb tanta mala baba però tornarà i gràcies a personatges com aquest, o com el senyor Boadella, renegant del seu passat, aquest senyor pot ser un gran dramaturg però com a persona deixa molt a dir [noticia].
Aquest senyor que es defineix com a Català per accident sexual, i que som malhumorats degradables i antipàtics, jo només li diria una cosa Català es la persona que viu i se sent Català hagi nascut on hagi nascut, i si ell no se sent català cap problema molt millor per la nostra terra que tenim un traïdor menys.
dilluns, 14 de desembre del 2009
Hereus de la Corona de Felip V, si tant fracàs ha estat perquè no la feu vinculat,
bé era previsible aquests hereus del franquisme i de la corona de Felip V, que ara treguin pit amb la participació, no ho han fet en cap altra participació però amb aquest es veu que la abstenció es important. dons bé senyors hereus del Franquisme mes ranci, si tant fracàs ha estat tot plegat teniu una solució, l'heu de fer vinculant i que tot el poble català pugui dir la seva, llavors veurem si el fracàs es així o no, perquè la veritat jo anar a votar per perdre el temps que voleu que us digui potser no motiva a molta gent. Però si decidim el nostre futur i aquest es trencar les cadenes que porten al coll , potser llavors la cosa seria diferent. però tranquils si tant fàcil ho veuen dons que facin ells el pas i així s'acabarà tot plegat si perdem guardarem l'estelada i cap a casa el poble ha decidir el que ha volgut, però treure pit ara amb la participació es vergonyós. [noticia]
diumenge, 13 de desembre del 2009
Bolvir un oasi en mig del desert
Avui 13 de desembre del 2009, el poble de Bolvir ha pogut dir la seva, s'ha realitzat el referèndum sobre la independència de Catalunya, la veritat es que es admirable que un petit poble com Bolvir hagi estat el pioner en aquestes consultes a la nostra comarca.
El resultat de la mateixa es el que te menys importància, però aquest petit poble que sembla un poble Gal en mig dels Romans, i entenc per romans a tota la comarca, bé dir romans es massa suau la nostra comarca es un niu de fenicis, on la pela es la pela i tot el demés es paper mullat.
Dons aquest petit poble amb tota la valentia del mon ha estat el primer poble del Pirineu Oriental en poder decidir (encara que sigui de forma testimonial) el seu futur. Moltes gràcies Bolvir per la lliçó que ens heu donat avui, i a més ha estat gratuïta.
El resultat de la mateixa es el que te menys importància, però aquest petit poble que sembla un poble Gal en mig dels Romans, i entenc per romans a tota la comarca, bé dir romans es massa suau la nostra comarca es un niu de fenicis, on la pela es la pela i tot el demés es paper mullat.
Dons aquest petit poble amb tota la valentia del mon ha estat el primer poble del Pirineu Oriental en poder decidir (encara que sigui de forma testimonial) el seu futur. Moltes gràcies Bolvir per la lliçó que ens heu donat avui, i a més ha estat gratuïta.
La veritat que la tenacitat d'en Bartomeu Baqué es admirable, ell juntament amb una plataforma organitzadora (aquest cop els caçadors de Bolvir) i quatre amics ha tirat endavant aquest referèndum, i amb molts pals a les rodes. També he de treure'm el barret davant el Bartomeu per el detall que va tenir envers la presentació de Alp Decideix que ens va fer costat en tot moment, encara que algun veí del meu municipi no ha sabut apreciar aquest gran detall, Son petits fets que fan gran una persona.Al referèndum d'avui només he trobat a mancar els feixistes d'Arenys de Munt i aquest cop no s'haurien ni de desplaçar els tenien molt aprop.
les votacions finals han estat les següents: Han votat 135 persones que representa un 42.5 % del total , en quan al resultat ha estat el següent: vots afirmatius 112 vots negatius 4 abstencions 19.
això vol dir que un 83 % dels vots han estat afirmatius.
Jo només puc dir quatre paraules, moltes gràcies Poble de Bolvir. Ens veurem a Alp el 28 de febrer del 2010
dissabte, 12 de desembre del 2009
Saura o quan les cartes les maneja un tahur
El departament d'interior del Trist-partit ha denegat el permís a l'organització juvenil Maulets per concentrar-se contra la visita dels prínceps hereus de la Corona de Felip V a Figueres,
Com sempre el senyor Saura ho ha bordat fa cosa de tres mesos va permetre que quatre feixistes es poguessin manifestar a Arenys de munt amb excusa de la llibertat d'expressió,dons bé ara resulta que quan per el mig hi ha la saga borbònica això de la democràcia es podreix per minuts.
Com sempre el senyor Saura ho ha bordat fa cosa de tres mesos va permetre que quatre feixistes es poguessin manifestar a Arenys de munt amb excusa de la llibertat d'expressió,dons bé ara resulta que quan per el mig hi ha la saga borbònica això de la democràcia es podreix per minuts.
Mentrestant la CUP ha regalat un saquet de carbó als amfitrions dels prínceps per haver convidat la monaquia [noticia].
Le monde també te les coses clares
El diari le Monde, s'ha fet ressò de les consultes independentistes, destaca amb el títol, "les nacionalitzats catalanes organitzen un referèndum" i també a la seva editorial te repercussió Catalunya amb el títol el mal Català
Amb un enviat especial a Vic (vich en temps del franquisme) , buscant la participació i el paper de els immigrants, juntament amb l'agència France Presse que això que els immigrants es mobilitzin els te preocupats. i volen veure el seu nivell de mobilització.
¡
També explica perquè els hereus de Felip V no accepten la independència de kosovo, seria tirar pedres contra el seu taulat, els hi fa por que tant catalans com bascos desprès d'això reclamin la seva llibertat, i aquests vividors del compte no estan per la labor de perdre la gallina dels ous d'or..[noticia]
Amb un enviat especial a Vic (vich en temps del franquisme) , buscant la participació i el paper de els immigrants, juntament amb l'agència France Presse que això que els immigrants es mobilitzin els te preocupats. i volen veure el seu nivell de mobilització.
¡
També explica perquè els hereus de Felip V no accepten la independència de kosovo, seria tirar pedres contra el seu taulat, els hi fa por que tant catalans com bascos desprès d'això reclamin la seva llibertat, i aquests vividors del compte no estan per la labor de perdre la gallina dels ous d'or..[noticia]
El arbitro Catalan verdad?, no hace falta decir nada mas
Himne d'Europa - National Anthem of the European Union from Manel on Vimeo.
la veritat es que aquest himne et posa la pell de gallina o com diu el seleccionador catala de futbol gallina de piel, aquest video esta perfecte, amb unes imatges increibles i un final orgàsmic.
Però parlant d'arbits jo vull recordar-me d'aquell personatge hereu del franquisme mes carca anomenat senyor Bono. que va comparar les conductes dels polítics amb un partit de futbol, en les quals era l'arbit el que dirigia el mateix, i que l'obligació de tots es acatar les decisions de un personatge com aquest, que per cert va de negre com els corbs.
Així s'enten com l'equip de la Capital del Regne dels hereus de Felip V van conquerir les lligues duran l'época franquista, si aquest es l'árbit que ha de dirimir l'estatut, no val la pena continuar , això ja ho deixa en schuter, si l'arbit es espanyol, no hi ha res a dir. El partit l'hem perdut abans de començar.
divendres, 11 de desembre del 2009
Alp decideix ha fet la seva presentació
La veritat que ha estat un estona interessant, avui divendres s'ha presentat la plataforma Alp Decideix, i veure a tots els partits integrants de l'Ajuntament d'Alp anar tots a una per una consulta d'autodeterminació es gratificant, feia anys que no veia com tot els partits disposessin de unes idees tant clares. moltes gràcies polítics del nostre municipi. Tots han posat el seu granet de sorra, tot han participant amb mes encert o menys però tots han donat el seu suport al dret de participar i de poder disposar de unes consultes sobre l'autodeterminació, alguns s'han pronunciat afirmativament els altres no han deixa't tant clar, però el que si han deixat clar que tots els integrants estiguin al equip de govern no estiguin a l'oposició tots van a una, tots volen disposar del dret de decidir.
La presentació de l'acte ha estat feta per el batlle del municipi, desprès han participats els regidors mes significatius del nostre municipi i la cloenda ha esta fet per el president d'en Alp Decidim, l'Isidre te una màxima mes val guanyar per un vot i que participi tothom que guanyar per golejada i que només participin quatre gats, i te tota la raó, el que interessa es saber que n'opina el poble sobre aquesta situació.
La presentació de l'acte ha estat feta per el batlle del municipi, desprès han participats els regidors mes significatius del nostre municipi i la cloenda ha esta fet per el president d'en Alp Decidim, l'Isidre te una màxima mes val guanyar per un vot i que participi tothom que guanyar per golejada i que només participin quatre gats, i te tota la raó, el que interessa es saber que n'opina el poble sobre aquesta situació.
dijous, 10 de desembre del 2009
Telecinco, quan l'insult es l'única manera de vendre
La veritat que Telecinco fot pena, aquest programa anomenat G-20 amb atacs personals no deixa de passar-se de la ratlla, això ja no es un programa de televisió això es un conjunt d'insult a la gent, i amb quin dret un personatge com el Evaristo Mejide pot comparar al Laporta amb un porc, això no es periodisme això es la famosa tele-escombreries i aquest presentador la viva imatge de un pallasso el qual per vendre ha de insultar a tothom, podria començar per els seus amics i familiars i desprès continuar amb els demés, però això segur que no ven.
pep Guardiola, chapeau nen, clar i català com sempre
Si una persona nascuda a Catalunya i amamantada amb la llengua catalana se sent catalana , segons alguns impresentables de la Capital del regne dels hereus de Felip V això és un pecat, i clar el fet de sentir-se orgullós de ser Català i expressar aquest sentiment això es un pecat capital, [noticia del mundo].
Que volen aquesta gent, si la nostra llengua es la catalana i la nostra nació Catalunya , això no ho hem d'amagar a ningú , ja ens van fer callar durant 40 anys amb els tancs i la guàrdia civil perquè ara amb una presumpte democràcia no podem dir el que pensem. només faltaria.
Gràcies Pep , no cal fer grans fites per defendre la nostre llengua, perquè la veritat que la gent d'Ucraïna on han entès a la primera , d'aquí els aplaudiments, només el cavernícoles, hereus del Franquisme no s'han assabentat de la mantellina.[noticia].
Dons bé si ésser català i sentir-se català es una malaltia jo no em vull vacunar, prefereixo patir aquesta malaltia que agafar un espanyolitis aguda.
Que volen aquesta gent, si la nostra llengua es la catalana i la nostra nació Catalunya , això no ho hem d'amagar a ningú , ja ens van fer callar durant 40 anys amb els tancs i la guàrdia civil perquè ara amb una presumpte democràcia no podem dir el que pensem. només faltaria.
Gràcies Pep , no cal fer grans fites per defendre la nostre llengua, perquè la veritat que la gent d'Ucraïna on han entès a la primera , d'aquí els aplaudiments, només el cavernícoles, hereus del Franquisme no s'han assabentat de la mantellina.[noticia].
Dons bé si ésser català i sentir-se català es una malaltia jo no em vull vacunar, prefereixo patir aquesta malaltia que agafar un espanyolitis aguda.
Catalunya a l'ONU,
La veritat que no deixa de ser un punt de partida Catalunya es l'únic govern no estatal que té oficina pròpia en la cimera contra el canvi climàtic de les Nacions Unides. Els seus tècnics s'han registrat com el que som el poble català una ONG, la qual portem mes de cinquanta anys aguantant el pes de l'economia dels hereus de la Corona de Felip V, i el seu espoli. El govern estatal com sempre els hi ha negat l'acreditació i no els ha permès participar en les negociacions formals ni els hi ha cedit cap espai per a treballar, que podíem esperar de un país tant democràtic com el veí.
El que a l’ONU es viu amb total normalitat, que Catalunya tingui espai propi al marge d’Espanya, seria impensable en una cimera de la Unió Europea. Els tècnics que el govern ha enviat a la capital danesa –dos aquesta primera setmana i quatre la següent– també volen conèixer “de primera mà, sense filtres”, les experiències d’altres governs en la lluita contra l’escalfament global.[noticia]
El que a l’ONU es viu amb total normalitat, que Catalunya tingui espai propi al marge d’Espanya, seria impensable en una cimera de la Unió Europea. Els tècnics que el govern ha enviat a la capital danesa –dos aquesta primera setmana i quatre la següent– també volen conèixer “de primera mà, sense filtres”, les experiències d’altres governs en la lluita contra l’escalfament global.[noticia]
dimecres, 9 de desembre del 2009
Alp Decideix, digues la teva
Veí del Municipi d'alp el proper 28 de febrer pots dir la teva, tens el dret a participar al referèndum de l'autodeterminació, pensis el que pensis de la situació , participa i digues la teva i no deixis que els hereus de la corona de Felip V opinin per tu.
Aquest divendres dia 11 de desembre del 2009 hi ha la presentació de la plataforma Alp decideix al Teatre Municipal de mateix municipi . Opinis el que opinis de la situació només digues la teva i participa, no deixis que els altres opinin per tu.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Que savi que és el temps, que sempre posa a tothom al seu lloc
El temps i una canya, es la saviesa en persona, sempre posa a lloc a tots els personatges, ara fa cosa de un mes van sortir les cases regionals que hi ha a Catalunya cridant en contra del dret de poder decidir el nostre futur, i atacant als referèndums d'autodeterminació, mira tu que desprès de cert temps resulta que el portaveu de sis de les cases regionals integrades a la federació CECREC, es el senyor Terrino, secretari adjunt del partit filial a Badalona. Així està el país els senyor montilla i Zaragoza enviant els seus lacais por tot arreu a bombardejar les consultes, bonica democràcia aquesta. Això de moltes paraules i pocs fets hauria de ser el eslògan del partit filial del senyor Zapatero.[noticia].
Desprès quan surt el senyor aquell que representa els altres andalusos, tota la premsa mediàtica cavernícola se li tiren al coll com a vampirs. però d'això ni una paraula. El dia que tots els periodistes deixin de ser sucursals dels partit si siguin periodistes, llavors potser llavors sabrem la veritat, com diu el programa del intermedio de la sexta fins ara hem escoltat les noticies ara anem a saber la veritat.[noticia]
La Dignitat de Catalunya, un parany sociovergent per tapar boques
la dignitat de Catalunya, no va ser mes que un parany socio-vergent per tapar boques, perquè el poble no cridés més del compte, perquè els polítics tant sociates com els convenients es poguessin posar la medalleta de lluitar per un estatut descafeïnat i sense cap estructura, un estatut que va desvirtuar els convenients amb una signatura a amagatotis i la foscor. Per tot això les paraules d'en Josep Ramoneda en un article d'opinió al Pànflet socialista ara en hores baixes mal anomenat el País, te un valor simbòlic. [noticia]
En Josep Ramoneda entén que aquests sociovergents han sortit a la foto perquè no siguin els nacionalistes catalans els que fotin el crit al cel, i diguin prou, posant-se ells les medalletes tapen moltes boques i no deixen escapatòria als partits o gent que de veritat estima la seva nació, aquest parell de xucladors de bombetes només estimen el seu càrrec i el suc que poden treure del mateix.[noticia].
En Josep Ramoneda te una frase per remarcar diu : "negar als catalans el dret a pensar que el seu país és una nació va directament contra la llibertat d'expressió". "
Intentar negar els catalans el dret a opinar, a dir la seva , a expresar els seus sentiments a sentir-se catalans, tot això es el que volen aconseguir els hereus de la Corona de Felip V, això ja ho va intentar en Felip V i tota la descendència borbónica, per tant es continuar amb la mateixa lluita tres-cents anys després.
dilluns, 7 de desembre del 2009
Tv3 i la pandèmia catanyòlica
el envio me l'ha enviat l'amic Ramon (president del cercle Català de negocis ccn ) i la veritat que dóna una imatge real de la nostra, la nostra televisió que darrerament fa mes mal que bé a la nostra llengua.
diumenge, 6 de desembre del 2009
les paraules, tenen el valor que la gent per la seva categoria li dóna
Les paraules tenen el valor que gent li don aquest caps del Senyor Ferran atacant la nòmina catalana presentada pel cercle Català de Negocis, fa que aquesta nòmina prengui un valor que no s'esperava . Segons aquest unionista, seguirdors dels hereus de la Corona de Felip V que molts dels assalariats preferirien repartir-se el pastís del negoci . Això ho diu per atacar els càlculs de la nòmina, jo li respon que molta gent voldria gaudir del seu sou envers del que tenen, llavors potser llavors no els hi faria res pagar el que s'haguès de pagar com a contribució revolucionaria als conqueridors.
El senyor Ferran com sempre no parla de xifres, només dispara i ataca sense arguments i de forma contundent i tendenciosa. També parla de sindicats, que per mes senyes son aquells alliberats que no foten ni l'ou i que viuen a costa de les subvenció que darrerament els hi dona el govern socialista perquè mantiguin la boca tancada.
Per acabar amb un atac a la dreta nacionalista dient : Dona'ls una bandera però controla la seva cartera i aixi fins a la fi del temps. La veritat que jo prefereixo una bandera i les cadenes trencades que anar llepant el cul al zapatero perquè ens doni quatre engrunes.[noticia].
Per acabar amb un atac a la dreta nacionalista dient : Dona'ls una bandera però controla la seva cartera i aixi fins a la fi del temps. La veritat que jo prefereixo una bandera i les cadenes trencades que anar llepant el cul al zapatero perquè ens doni quatre engrunes.[noticia].
avui 6 de desembre, que podem celebrar.
avui 6 de desembre els veïns celebren el dia de la Constitució, jo em demano els catalans no podem pas celebrar una cosa que ens te presoners i que ens te lligats als hereus de la Corona de Felip V.
Aquesta democràcia herència del Franquisme no pot representar al poble Català sempre ens han venut la pel·lícula que gràcies a aquesta herència borbònica es va acabar amb la dictadura, però si vist el que s'ha vist en tot Europa i sobre tot amb la Europa oriental com totes les dictadures tenien data de caducitat, aquesta hagués passat al mateix.
A part de que dies com avui les rates surten del cau , pperos volen que Catalunya commemori el dia d'avui, perquè no però com dia de la democràcia i la llibertat, això es un acudit. [noticia]. Con volen que la colònia celebri la seva opressió , això es el mateix que cornut i pagar el beure.
Be com el dia 6 de desembre es festiu i podríem buscar un motiu, diferent al imposar per els hereus de la Corona de Felip V. el republicants celebrem la seva festa [noticia].
Aquesta democràcia herència del Franquisme no pot representar al poble Català sempre ens han venut la pel·lícula que gràcies a aquesta herència borbònica es va acabar amb la dictadura, però si vist el que s'ha vist en tot Europa i sobre tot amb la Europa oriental com totes les dictadures tenien data de caducitat, aquesta hagués passat al mateix.
A part de que dies com avui les rates surten del cau , pperos volen que Catalunya commemori el dia d'avui, perquè no però com dia de la democràcia i la llibertat, això es un acudit. [noticia]. Con volen que la colònia celebri la seva opressió , això es el mateix que cornut i pagar el beure.
Be com el dia 6 de desembre es festiu i podríem buscar un motiu, diferent al imposar per els hereus de la Corona de Felip V. el republicants celebrem la seva festa [noticia].
divendres, 4 de desembre del 2009
El país Basc que heu fet nois, que fins i tot l'escut es volen transformar
Primer va ésser un pacte contra natura per manar i fotre fora al lehendakari que havia guanyar les eleccions, ho van fer per la nació ens van vendre, per la seva nació diria jo.
Desprès els volen castigar amb la selecció de futbol i així poder gaudir tot el camp de banderes de el seu regne colonitzador, i marca país.
I ara fins i tot volen canviar l'escut país Basc, segur que hi voldran posar un brau, o una pandereta, con tal de donar per sac al poble Basc son capaços de inventar-se qualsevol cosa, aquests segur que van estudiar amb Zaplana i camps que van ser capaços de fer una llengua nova del no res con tal de dir que no parlen català.[noticia]
Desprès els volen castigar amb la selecció de futbol i així poder gaudir tot el camp de banderes de el seu regne colonitzador, i marca país.
I ara fins i tot volen canviar l'escut país Basc, segur que hi voldran posar un brau, o una pandereta, con tal de donar per sac al poble Basc son capaços de inventar-se qualsevol cosa, aquests segur que van estudiar amb Zaplana i camps que van ser capaços de fer una llengua nova del no res con tal de dir que no parlen català.[noticia]
Vallnord, fa diferencies entre Puigcerdà i el resta de la Cerdanya
La veritat que la notícia no m'afecta però em fot gràcia , ara resulta que si vius a Puigcerdà pots gaudir de un descompte a Vallnord però si resulta que vius a la comarca de la Cerdanya i no a la Capital no pots gaudir d'aquest descompte.[noticia].
Bé aquesta manera de fer diferències està molt bé, però clar vinent de un país dels anomenats paradisos fiscals poca cosa podem esperar d'ells, Però bé només puc felicitar als veïns de Puigcerdà per el descompte que podran gaudir, i dir a la resta de la Comarca que , mala sort nois no hi ha com ésser de la capital.
Bé aquesta manera de fer diferències està molt bé, però clar vinent de un país dels anomenats paradisos fiscals poca cosa podem esperar d'ells, Però bé només puc felicitar als veïns de Puigcerdà per el descompte que podran gaudir, i dir a la resta de la Comarca que , mala sort nois no hi ha com ésser de la capital.
dijous, 3 de desembre del 2009
Greenpeace, aquest cop ho ha clavat
Es un foto muntatge, en el qual apareixen els polítics del mon envellits 10 anys i demanant perdó per no prendre les decisions en el seu moment. En el Cas de Zapatero no serà pas l'única cosa que haurà de demanar perdó, les cagades han estat continues .Els politics que apareixen als cartells a part d'en Zapatero podem trobar la Sargento Merkel, kevinRudd, en da Silva, en Harper l'Obama, Sarkozy, en Tusk en Brown i en Medvedev.
Si els àngels son així, jo em faig catòlic.
això no deixa de ser un anunci de Peta (protectora d'animals )ha fet enfadar als capellans catòlics de estats units. amb el lema Siguis un àngel per als animals, sempre adopta , mai compris ha fet enfadar als catòlics americans. Com sempre han tret foc per els queixals,El camp d'Argelers, el temps sempre posa a tothom en el seu lloc.
el Documental Camp d'Argelers parla del tracte que van rebre els refugiats Republicans en una terra on no et volien i inhumana com la Francesa, aquest camp de concentració per a 100.000 republicans que fugien del feixisme. aquest calvari va durar entre els anys 1939 i el 1941
Durant aquest documental parla del mal tracte que van rebre els refugiats parla del exili d'un poble i França no va ser un bon país d'acollida. es veu el tracte inhumà rebut, la tragèdia, la falta d'infraestrucutures la indefensió. tot controlat per unes tropes plenes d'immigrants, marroquins, algerians .ect... . Amb robatoris, on la gent per salvar la vida ho perdia tot. i encara volen que els hi donem les gràcies per això. [noticia]
El problema es que fins fa poc la història sempre l'escrivien les guanyadors, però aquest cop ha estat diferent i es pot saber el que realment va passar allí. i deixa a la gent al descobert. gràcies Tv3 per demostrar que els gavatxos son igual que els que hi ha sota Ebre.
Durant aquest documental parla del mal tracte que van rebre els refugiats parla del exili d'un poble i França no va ser un bon país d'acollida. es veu el tracte inhumà rebut, la tragèdia, la falta d'infraestrucutures la indefensió. tot controlat per unes tropes plenes d'immigrants, marroquins, algerians .ect... . Amb robatoris, on la gent per salvar la vida ho perdia tot. i encara volen que els hi donem les gràcies per això. [noticia]
El problema es que fins fa poc la història sempre l'escrivien les guanyadors, però aquest cop ha estat diferent i es pot saber el que realment va passar allí. i deixa a la gent al descobert. gràcies Tv3 per demostrar que els gavatxos son igual que els que hi ha sota Ebre.
Hereus de Felip V, tremoleu, Catalunya vol ésser lliure
Només es una enquesta, però es una enquesta per començar a somniar, per començar a veure la llum darrera el túnel de la foscor. Catalunya vol ésser lliure, i així ho diu la macroenquesta de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ara només es un 50 i encaix per cent però això cada cop va pujant, també hi ha un 25 % de gent que no aniria a votar, i un 6 % de vots indecisos, ves a saber que poden votar aquest, per tant això si que farà tremolar les bases de la caverna mediàtica. [noticia] .
Ara els referèndum que s'acosten faran mes por, perquè cada votació que es produeixi, serà una plantofada a la cara dels hereus de la Corona de Felip V. La mentalitat de la gent ha canviat el poble català, ara ho te mes clar. Per prosperar hem de deixar la remola i anar a la nostra.
Ara els referèndum que s'acosten faran mes por, perquè cada votació que es produeixi, serà una plantofada a la cara dels hereus de la Corona de Felip V. La mentalitat de la gent ha canviat el poble català, ara ho te mes clar. Per prosperar hem de deixar la remola i anar a la nostra.
dimecres, 2 de desembre del 2009
la professió de Periodisme, quan l'objectivitat es ciència ficció
Qualsevol pot ésser periodista, darrerament ho veiem per televisió qualsevol amb una mica de cara i cap escrúpol pot dir el que vulgui sense haver de contrastar la noticia , la feina es de la persona acusada de demostrar la seva innocència. Així funciona el periodisme en aquesta mal anomenada democràcia.
Avui us parlaré de un personatge que no el puc classificar ni persona, el qual ha tingut la barra de
dir que els cooperants son ara com els missioners abans. El plat preferit, a part de ser cooperants Visa Oro,i desprès parla de les misèries del regne dels hereus de Felip V.
Desprès diuen que les ong viuen a costa dels diners dels diferents governs. A part de dir que la punteria dels segrestadors, que sempre segresten a gent que no se sent espanyola (bascos i catalans) . Potser això es així perquè ells no tenen el sentit de solidaritat, i no surten de la casa de cargol, [noticia].
Molt bé senyor Antonio Burgos, vostè es la demostració que qualsevol radical pot ésser periodista i pot dir qualsevol barbaritat i quedar-se tant ampla. Si la justícia fos el que hauria de ser segur que posaria a molta gent d'aquesta en el seu lloc.
I per acabar amb els grans periodistes us parlaré d'aquest personatge anomenat Losantos que ha tingut la barra de dir que si no son espanyols, el Regne dels hereus de Felip V poca cosa te a dir, li don tota la raó però per aquest mateix argument l'hauria de utilitzar per totes les demés situacions. no només per el que li interessa a aquest impresentable. [noticia].
Avui us parlaré de un personatge que no el puc classificar ni persona, el qual ha tingut la barra de
dir que els cooperants son ara com els missioners abans. El plat preferit, a part de ser cooperants Visa Oro,i desprès parla de les misèries del regne dels hereus de Felip V.
Desprès diuen que les ong viuen a costa dels diners dels diferents governs. A part de dir que la punteria dels segrestadors, que sempre segresten a gent que no se sent espanyola (bascos i catalans) . Potser això es així perquè ells no tenen el sentit de solidaritat, i no surten de la casa de cargol, [noticia].
Molt bé senyor Antonio Burgos, vostè es la demostració que qualsevol radical pot ésser periodista i pot dir qualsevol barbaritat i quedar-se tant ampla. Si la justícia fos el que hauria de ser segur que posaria a molta gent d'aquesta en el seu lloc.
I per acabar amb els grans periodistes us parlaré d'aquest personatge anomenat Losantos que ha tingut la barra de dir que si no son espanyols, el Regne dels hereus de Felip V poca cosa te a dir, li don tota la raó però per aquest mateix argument l'hauria de utilitzar per totes les demés situacions. no només per el que li interessa a aquest impresentable. [noticia].
dimarts, 1 de desembre del 2009
Sostres, quan un es ven per un plat de llenties
El senyor Sostres, quan un es ven per un plat de llenties, resulta que la hemeroteca te males passades i que posa la gent a lloc. com diu aquella dita l'home es esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis, i aquest es el problema del senyor sostres.[noticia]
l'única coincidència entre Reagrupament i Esquerdats
Potser és l'única coincidència, però per a mi es la mes important , la independència de la meva nació.[noticia].
Tant uns com els altres han iniciat una campanya que insta a fer un pas endavant i demanen a la gent que vagi a votar el 13 de Desembre. reagrupament demana anar a votar per patriotisme i dignitat.
Bé es un primer pas, el segon serà posar frotera a vorera de l'Ebre.
Tant uns com els altres han iniciat una campanya que insta a fer un pas endavant i demanen a la gent que vagi a votar el 13 de Desembre. reagrupament demana anar a votar per patriotisme i dignitat.
Bé es un primer pas, el segon serà posar frotera a vorera de l'Ebre.
Quan tot val, per tal de tenir audiència,
La televisió cada cop més s'ha convertit en la teleporqueria del país , aquest cop ha estat el programa del Mejide el 20-g de moment aquest senyor està insultant a una gent que es presumptuosament culpable, no hi ha hagut cap judici que els hagi condemnat per tant de moment de lladres res de res, i ficar-se amb els w.c. i totes les pallassades que ha dit ho trobo de mal gust.
Si el senyor Alavedra, Prenaceta ect son culpables es el jutge qui ho ha de determinar no pas un showman de televisió vingut a menys.[noticia].
Un cas encara mes bestial d'aquesta situació ha estat la mort accidentant d'aquella nena que els mitjans de comunicació la policia, els serveis mèdics , l'acusaven de violador i assassí i desprès l' autòpsia ha demostrar que va morir per un cop d'una caiguda, i ara que fem amb tota aquesta gent que s'han posat a la seva boca la paraula assassí els pengem a tots per culpar algú sense tenir cap mena de prova, senyors de l'abc la razon, el mundo tot ells en grans titulars, vaig llegir a l'abc fins i tot que parlava de la mirada de l' assassí, potser l' assassí ha estat el impresentable que ha acusat algú sense ésser jutge, no tenir proves i anar de llest per la vida.
Per tant a tots plegats els hi demanaria mes serietat amb les notícies, que tirar merda no costa massa el problema es netejar-se desprès de la tanca, i molt més si no ets culpable de res.
Si el senyor Alavedra, Prenaceta ect son culpables es el jutge qui ho ha de determinar no pas un showman de televisió vingut a menys.[noticia].
Un cas encara mes bestial d'aquesta situació ha estat la mort accidentant d'aquella nena que els mitjans de comunicació la policia, els serveis mèdics , l'acusaven de violador i assassí i desprès l' autòpsia ha demostrar que va morir per un cop d'una caiguda, i ara que fem amb tota aquesta gent que s'han posat a la seva boca la paraula assassí els pengem a tots per culpar algú sense tenir cap mena de prova, senyors de l'abc la razon, el mundo tot ells en grans titulars, vaig llegir a l'abc fins i tot que parlava de la mirada de l' assassí, potser l' assassí ha estat el impresentable que ha acusat algú sense ésser jutge, no tenir proves i anar de llest per la vida.
Per tant a tots plegats els hi demanaria mes serietat amb les notícies, que tirar merda no costa massa el problema es netejar-se desprès de la tanca, i molt més si no ets culpable de res.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Lluis Llach, quan parla el mestre millor callar i escoltar
La veritat que escoltar al Lluis LLach, sempre m'ha encantat i ara que no canta potser escoltar al mestre parlar de política es tot una passada, ell si que ho te clar, llàstima que sigui partidari dels sense iniciativa i per posar-los verds, però bé sinó per aixo seria un Deu.[noticia].
Titlla al partit filial de la Capital de patinadora artística i que patina entre Can Fanga i la capital del Regne dels Hereus de Felip V. dient que tant patinar al final farà ventosa i acabara malament. en qual als esquerdats que fa temps que han perdut el nord.
També parla de l'autodeterminació i diu que hauria de ser la primera frase de una democràcia , i si no es així estem en un país conformat en temps de dictadors reis borbònics i guerres sanguinolentes. També senyala que l'estat espanyol es herència del franquisme , i no es conseqüencia de les voluntats populars, sinó herència de capitans generals borbons i altres misèries.
Titlla al partit filial de la Capital de patinadora artística i que patina entre Can Fanga i la capital del Regne dels Hereus de Felip V. dient que tant patinar al final farà ventosa i acabara malament. en qual als esquerdats que fa temps que han perdut el nord.
També parla de l'autodeterminació i diu que hauria de ser la primera frase de una democràcia , i si no es així estem en un país conformat en temps de dictadors reis borbònics i guerres sanguinolentes. També senyala que l'estat espanyol es herència del franquisme , i no es conseqüencia de les voluntats populars, sinó herència de capitans generals borbons i altres misèries.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Miquel Calçada i Titot (ex-brams) les coses clares i el xocolata espès
En miquel Calçada i en Titot ho tenen clar, les coses clares i com sempre el xocolata espès.
En titot critica la premsa del règim, diu d'ella que ens vol portar a una discussió la del estatut que ha hi hem passat de llarg, nosaltres el que volem es la independència. [noticia].
En Miquel Calçada va molt més enllà i qüestiona l'editorial conjunta, d'ésser una jugada d'escacs per tapar boques, però que la única dignitat que te Catalunya es la independència- [noticia].
En titot critica la premsa del règim, diu d'ella que ens vol portar a una discussió la del estatut que ha hi hem passat de llarg, nosaltres el que volem es la independència. [noticia].
En Miquel Calçada va molt més enllà i qüestiona l'editorial conjunta, d'ésser una jugada d'escacs per tapar boques, però que la única dignitat que te Catalunya es la independència- [noticia].
dissabte, 28 de novembre del 2009
el nou 9, quan una imatge diu mes que mil paraules
així ens sentim els catalans, i molt mes els ceretans perquè fins i tot som maltractats per els nostres polítics, i un exemple la negació a la Llei de la Cerdanya, tot plegat ens fan el mateix que ells estan sofrint de la Capital del Regne, per tant no deixen de ser com ells i actuar com ells, amb prepotència.
Nomès un però... no calia fer el comparatiu amb aquest enfermetat comuna de tot arreu que es la violència de genere , en quan al sentit final es totalment el correcte però si haguessim buscat una altre comparatiu ves estat molt millor.
Les imposicions espanyoles, per això volem la independència
La veritat es que els espanyols con tal d'aixecar les seves empreses s'han de imposar d'alguna manera i mentre uns els francesos només cobraven la llum i un petit import per la instal.lació els senyors d'Endesa cobrem quatre milions d'euros per la instal·lació de tot plegat, es a dir una vergonya i com no els hereus de Felip V han de imposar la seva, i jo em demano no es un Hospital Transfronterer no hem de buscar reduir costos, i que sigui el millor amb eficàcia. Dons fins i tot aquí ens passen la ma per la cara, mentre nosaltres a la primera nevada tenim talls de llum de qualsevol manera, els francesos gaudeixen de llum sempre, a part de ser mes barats són mes eficaços.[noticia].
El problema de tot plegat es que som Europeus només per el que interessa a la capital del Regne de Felip V, mentre per les altres coses seguim sent una colònia en la qual ens han d'imposar totes les coses que volen. La veritat una vergonya com sempre, i així ara afavorim una empresa privada com Endesa a càrrec de uns pressupostos del hospital Transfronterer que podríem destinar aquest sobrant a fer una Hospital Millor, però com sempre aquí s'han de pagar els favors dels amics.
El problema de tot plegat es que som Europeus només per el que interessa a la capital del Regne de Felip V, mentre per les altres coses seguim sent una colònia en la qual ens han d'imposar totes les coses que volen. La veritat una vergonya com sempre, i així ara afavorim una empresa privada com Endesa a càrrec de uns pressupostos del hospital Transfronterer que podríem destinar aquest sobrant a fer una Hospital Millor, però com sempre aquí s'han de pagar els favors dels amics.
En aquesta vida, qui no es contenta és perquè no vol.
La veritat que com acudit està bastant bé, però com a veí de l'escala dels senyor Puigcercós, si aquest senyor es el que ens ha de representar, i el fa tant bé com ho està fent al Parlament en hi ha per emigrar ara mateix.
Això de fer al Senyor Puigcercós vicepresident de la comunitat de veïns, es per via rotatòria, perquè segur que si es per votació directe tinc els meus dubtes que aconsegueixi aquesta plaça.
Però clar vist el fracàs que s'està acostant potser es una bona sortida per en Joan com a mínim restarà vicepresident d'alguna cosa, jo només puc dir que acompanyo en el sentiment a tot el veïnatge d'aquest personatge perquè acaben d'obrir la porta a la guilla, i pobre remat.[noticia]
Això de fer al Senyor Puigcercós vicepresident de la comunitat de veïns, es per via rotatòria, perquè segur que si es per votació directe tinc els meus dubtes que aconsegueixi aquesta plaça.
Però clar vist el fracàs que s'està acostant potser es una bona sortida per en Joan com a mínim restarà vicepresident d'alguna cosa, jo només puc dir que acompanyo en el sentiment a tot el veïnatge d'aquest personatge perquè acaben d'obrir la porta a la guilla, i pobre remat.[noticia]
divendres, 27 de novembre del 2009
Mai ens agenollarem davant els enemics
Mai ens agenollarem davant els enemics, aquesta frase que es del senyor Joan Carretero, diu molt del pensament de reagrupament.cat, avui on per primera vegada els mitjans de comunicació han sortit tots units per defendre l'estatut i dir que ja n'hi ha prou de tanta mentida, i tant tocar els pebrots, avui que amb l'editorial Dignitat per Catalunya. Hem vist que sense insultar a ningú podem defendre la nostra nació, avui que hem vist que un cop ha sortit la notícia totes les corrents polítiques de la nostra nació li han donat suport, excepte està clar de aquell parell de partits que semaren van a contra corrent i que encara viuen en temps passats.
Dons vist tot plegat i la mala baba que han tret els cargols de la capital ,això vol dir que portem el bon camí. Que ara si que hem agafat el brau per les banyes i hem dit prou, a veure que passa a partir d'ara, com sempre ara tots voldran posar-se les medalles, es la llàstima d'aquesta nació quan fem un petit pas, sempre hem de buscar el reconeixement, potser si envers de fer això, si busquéssim el segon pas i el tercer i si ens cau el reoneixement de tot plegat ho fem quan arribem al final del camí.
Dons vist tot plegat i la mala baba que han tret els cargols de la capital ,això vol dir que portem el bon camí. Que ara si que hem agafat el brau per les banyes i hem dit prou, a veure que passa a partir d'ara, com sempre ara tots voldran posar-se les medalles, es la llàstima d'aquesta nació quan fem un petit pas, sempre hem de buscar el reconeixement, potser si envers de fer això, si busquéssim el segon pas i el tercer i si ens cau el reoneixement de tot plegat ho fem quan arribem al final del camí.
Diguem de que presumeixes i et diré de que manques
Hi ha una dita del País veí que diu que em diguis de que presumeixes i et diré de que maques, i això es el que els hi està passant aquests senyor teledirigits de la capital del regne del hereus de Felip V entre el senyor Losantos i el Pedro J.
Que els hi passa aquests personatges , potser els hi passa que fa mes de trenta anys que es va morir el seu ídol i ara van a la deriva com una fusta en mig de una turmenta marítima, perquè sinó no s'explica aquesta sortida per petaneres.
Classificat als catalans com a nazis, que la societat catalana es malalta , que s'ha d'anular l'estatut . Tenen tota la raó si son nazis, malalts dons que ens donin la llibertat i ja està deixarem de ser el gra que tenen al cul que tant els hi molesta, però clar si nosaltres no aportem la llet que ells necessiten per amamantar-se que faran a qui espoliaran aquestes sangoneres. aquest es el problema, necessiten un poble català mut, amb el cap abaixat i anar pagant cada cop que ells necessitin fons.
Però Clar un personatge com l'Alejo surti de l'armari a criticar el lloc on per desgràcia el va veure néixer te certa ironia, aquest senyor segur tant estudiar energia nuclear li deu haver afectar reaccions secundaries.[noticia]
Que els hi passa aquests personatges , potser els hi passa que fa mes de trenta anys que es va morir el seu ídol i ara van a la deriva com una fusta en mig de una turmenta marítima, perquè sinó no s'explica aquesta sortida per petaneres.
Classificat als catalans com a nazis, que la societat catalana es malalta , que s'ha d'anular l'estatut . Tenen tota la raó si son nazis, malalts dons que ens donin la llibertat i ja està deixarem de ser el gra que tenen al cul que tant els hi molesta, però clar si nosaltres no aportem la llet que ells necessiten per amamantar-se que faran a qui espoliaran aquestes sangoneres. aquest es el problema, necessiten un poble català mut, amb el cap abaixat i anar pagant cada cop que ells necessitin fons.
Però Clar un personatge com l'Alejo surti de l'armari a criticar el lloc on per desgràcia el va veure néixer te certa ironia, aquest senyor segur tant estudiar energia nuclear li deu haver afectar reaccions secundaries.[noticia]
dijous, 26 de novembre del 2009
La Gratuitat del Túnel del Cadí.
La veritat que la Generalitat ha tardat molt en donar-se compte que aixo era un forat negre. Ara vol perseguir els empadronaments ficticis, que permetren no pagar el peatge als propietaris de segona residència, la veritat que ja era hora,
Nadal ha tractat directament de "frau" l'empadronament fals i ha situat el projecte per detectar-lo en el debat general actual sobre la corrupció i la transparència en la gestió del diner públic.
En aquest sentit Joaquim Nadal ha explicat que "es tracta de trobar un mètode tècnic informàtic que ens permeti controlar aquest frau amb encreuament d'informació".
El nou sistema de detecció d'empadronats ficticis es posarà en marxa a curt termini. Sense voler especificar-ne la data, el responsable del departament ha explicat que es vol fer coincidir amb aquest 25è aniversari de la infraestructura, que també ha comportat una nova política d'abonaments. El conseller ha recordat que "si és veritat que pels temps que corren ens convé a tots fer les coses ben fetes, donar compte de fins a l'últim euro públic i fer prevaler els valors de la claredat, l'honestedat i la transparència, també ho hem de fer en la utilització del túnel".
Be la idea es bona , però com sempre hem de veure els resultats, i quan tinguem clar com ho faran llavors es veurà si tot era tant fàcil com es prometia. [noticia]
Nadal ha tractat directament de "frau" l'empadronament fals i ha situat el projecte per detectar-lo en el debat general actual sobre la corrupció i la transparència en la gestió del diner públic.
En aquest sentit Joaquim Nadal ha explicat que "es tracta de trobar un mètode tècnic informàtic que ens permeti controlar aquest frau amb encreuament d'informació".
El nou sistema de detecció d'empadronats ficticis es posarà en marxa a curt termini. Sense voler especificar-ne la data, el responsable del departament ha explicat que es vol fer coincidir amb aquest 25è aniversari de la infraestructura, que també ha comportat una nova política d'abonaments. El conseller ha recordat que "si és veritat que pels temps que corren ens convé a tots fer les coses ben fetes, donar compte de fins a l'últim euro públic i fer prevaler els valors de la claredat, l'honestedat i la transparència, també ho hem de fer en la utilització del túnel".
Be la idea es bona , però com sempre hem de veure els resultats, i quan tinguem clar com ho faran llavors es veurà si tot era tant fàcil com es prometia. [noticia]
LA DIGNITAT DE CATALUNYA
avui us publicaré l'editorial sobre l'estatut, la veritat que es el primer lloc que van tots agafadets de la ma:[noticia].
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.
Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, l
Per cert que els pallassos del mundo ens ataquin per això es bona senyal, vol dir que hem tocat el vaixell, amb una mica de sort a veure si l'enfonsem .
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.
Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, l
Per cert que els pallassos del mundo ens ataquin per això es bona senyal, vol dir que hem tocat el vaixell, amb una mica de sort a veure si l'enfonsem .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)